AUTOVALORACIÓ DEL MEU PLA DE MILLORA

 

Vaig començar a posar en pràctica el meu projecte a principi del mes de Maig i des de llavors l’he exposat, com a mínim, dues o tres vegades per setmana, per tant després d’això, considero que no puc fer una valoració molt encertada debut al curt temps que ha passat des de que el vaig exposar per primera vegada, però sí quant a com han transcorri’t i s’han desenvolupat aquestes sessions dins l’aula. Així i tot, no em puc queixar, ja que, segons els comentaris d’algunes de les meves companyes, els seus projectes, sigui per la causa que sigui, només han tingut l’oportunitat d’exposar-los en contades vegades.

La veritat és que estic molt satisfeta del resultat del meu projecte, ja que he aconseguit millorar molts dels objectius que m’havia proposat que s’assolessin. Uns dies millor i altres no tant, ja que han hagut factors que han influït, com per exemple, l’estat d’ànim dels infants, ja que no és el mateix narrar un conte a les 9 del matí, quan la majoria dels infants estan descansats i receptius, que fer-ho a la 1 de la tarda, després del patí que estan morts de gana, de son i que quan, per molt que ho intentis, és quasi impossible centrar la seva atenció.

 Però, així i tot, com ja he comentat abans, he aconseguit millorar alguns dels objectius principals que m’havia proposat al principi de fer el projecte, com per exemple que a mesura que anaven passant les sessions els infants augmentessin el seu vocabulari o expressió oral. Pel que fa referència a aquest aspecte vull posar de manifest el comentari que em va fer, el darrer dia de les meves pràctiques, el pare d’un dels meus alumnes quan se’m va atracar amb la intenció de fer-me el comentari que el seu fill i gràcies al conte que durant aquestes darreres setmanes narrava a l’aula, quan es referia a un gos ja no ho feia com abans dient”bu-bu”, sinó que ara quan ho fa l’anomena pel seu nom corresponent. Aquests petits progressos són els que fan tirar endavant a les mestres en la seva vida professional.

També he aconseguit que poc a poc, i sobre tot durant les darreres sessions que es quan més s’han familiaritzat amb el conte, sobre tot amb els infants més majors, hagin aparegut moments en què s’hagin anticipat i hagin predit el que succeirà. 

A més, quan ha finalitzat la narració del conte he procurat a través de preguntes curtes i senzilles, aconseguir respostes, bé amb paraules soltes o frases curtes,  per saber com ho han assolit. En aquests casos generalment quasi sempre eren els infants més grans els que responien més adientment, però s’ha de tenir en compte que malgrat els petits no tinguin un vocabulari molt fluid també han respost mitjançant senyes o sons la qual cosa ho avaluo com a positiu.

Així doncs estic satisfeta no tant sols pels objectius aconseguits, sinó també pel grau d’acceptació per part del centre i de les famílies.