BONES PRÀCTIQUES

De totes les experiències que ens han ofert aquestes professores n’he triat les tres que m’han semblat més interessants les quals citaré a continuació:

“Intercanvi d’experiències” ja que es treballa amb un tipus de material natural i no estructurat molt adient per a l’estimulació i la creativitat dels infants. A més de donar la possibilitat de gaudir d’infinitat de jocs, d’explorar, de fer-se preguntes i aventurar possibles respostes i, a la vegada, de compartir-ho amb els altres infants. Són experiències basades en l’experimentació directa amb el sentit del tacte a través de les quals es permet manipular materials i objectes amb les mans, descobrint, sovint, per ells mateixos les seves qualitats, per tant, els infants construeixen el seu propi coneixement d’una manera significativa, facilitant així l’acció autònoma dels infants.

Segons Wallon, el desenvolupament dels infants es produeix de l’acte al pensament, és a dir, que el pas previ per a la representació mental és la manipulació i l’experimentació.

“Espais i materials” ja que penso que els espais i materials juguen un paper fonamental dins els processos d’aprenentatge dels infants. Per una banda els espais han de ser acollidors, han d’estar organitzats de manera funcional i amb una estètica atractiva que els convidi a incorporar-se, a més de poder aportar benestar, comoditat i seguretat, afavorint la creació de diferents propostes de joc.

Quant als materials considero que aquets han d’oferir una gran varietat i riquesa per tal de vivenciar els aprenentatges, amb la possibilitat de poder manipular materials que els permetin conèixer el seu propi cos, la qual cosa, més endavant, els ajudarà a simbolitzar aquest coneixement.

“Poder anar a beure aigua” ja que considero que una rutina com és el fet d’anar a beure aigua suposa, en el cas d’infants d’edats tant primerenques, un gran avanç poder fer-ho tot sols. Això els proporciona autonomia i seguretat, a més de demostrar el fet que són capaços de fer-ho, i això els dóna una gran satisfacció a nivell personal.

A més, pels infants suposa un gran plaer experimentar accions com poder abocar-se aigua dins un got de vidre sempre que tinguin set. Aprendre a abocar, a vessar, a eixugar, són experiències que ajuden a l’infant a créixer, despertant així els seus interessos, inquietuds i desitjos, proporcionant l’oportunitat, sovint, de conèixer i de descobrir el món que els envolta.

He treballat la competència 1.3 ja que he tingut que anar a visitar a altres blocs on altres mestres descriuen les seves pròpies experiències, la qual cosa m’ha ajudat a elaborar aquestes conclusions. També he treballat la competència 4.2 ja que he identificat bones pràctiques.  

 

Comparant els diferents tipus de jornades

 

Després d’haver comparat els cinc centres ens hem adonat que cada centre està organitzat i estructurat d’una manera diferent això possiblement, a més d’altres factors, és debut al fet que no és el mateix treballar a una escola de horari intens (pública) a treballar a una escola de horari partit (concertada o privada), ja que la primera té l’avantatge de poder gaudir d’uns horaris més flexibles a l’hora de treballar les rutines, en canvi la segona va més ajustada i marcada quant a temps. I això es nota durant els moments quotidians que es desenvolupen al centre, per exemple, l’hora de l’acollida el meu centre té un horari molt flexible, ja que s’obren les portes a les 7:45 i es tanquen a les 9:00, en canvi al centre concertat l’arribada es duu a terme entre les 9:00 i les 9:15, malgrat hi ha un servei de guarda entre les 8:00 i les 9:00. La resta de centres obren les portes damunt les 8.00 i es tanquen a les 9:00 del matí.

Per altra banda, al centre on jo faig les pràctiques el “Bon Dia” es fa aproximadament damunt les 10:00, la resta de centres ho fan entre les 9:30 i les 10:00, amb aquest aspecte cal dir que més o manco coincidim els cinc centres. En canvi a l’hora del berenar cada centre segueix un criteri ben diferent, ja que per exemple al meu centre l’hora del berenar va a continuació del “Bon Dia”, és a dir, es fa damunt les 10:10, en canvi al centre concertat es duu a terme a les 9:30, als altres centres a les 10.30 i fins i tot hi ha un centre on berenen a les 11:00 del matí, malgrat a aquesta hora només poden menjar fruita perquè es suposa que ja venen berenats de casa seva.

Quant a l’hora de lloc lliure o pati, també existeix una gran varietat de horaris que estan compresos entre les 10:00 i les 12:00.

Pel que fa referència a les sortides també tenen horaris ben diferents, per exemple el meu centre gaudeix d’un horari molt flexible que va de 13:00 a 13:45 hores, això suposa una gran ajuda per les famílies treballadores, el mateix succeeix amb els altres dos centre que ofereixen servei de menjador. A l’escola concertada l’horari de sortida es desenvolupa entre les 11:50 i les 12.00, això suposa un horari molt ajustat per famílies treballadores, malgrat el centre també ofereix servei de menjador.  

En resum, cal dir que tots els centres treballen més o manco els mateixos moments quotidians, l’únic que els diferencia són els horaris i els espais on es duen a terme.

Què podríem intentar incorporar a les nostres jornades? Com i per què?

He estat rumiant durant aquests darrers dies sobre el moment de la sortida al pati i penso que fins ara no anava malament fer-ho a les 12:00 del migdia, ja que feia molt de fred, a més de humitat per treure defora a infants de tant sols 1 any abans de les 12:00, però penso que ara amb la calor que comença a fer s’hauria de prioritzar aquest moment i fer-los sortir abans, ja que passen molta calor i set. Penso que l’horari més adient podria ser després del berenar i de fer el canvi de bolquers, ja que en aquests moments només hi ha un infant que, a vegades, necessita anar a dormir. Després els infants podrien fer una estona de relaxació escoltant contes o cançons, per a continuació començar a fer alguna activitat tranquil·la abans de la sortida.

He treballat la competència 3.2, ja que reflexiono sobre l’organització del meu centre i de la resta dels quatre centres quant als horaris (temps) i els espais, diferents dinàmiques de treball, etc

Cercar evidències de la informació que hem posat al DAFO

 

En primer lloc cal dir que encara no he trobat cap debilitat que m’hagi cridat l’atenció al centre on faig les pràctiques, però en cas de tenir que anomenar una, diria que en el centre hi ha documentació que no està actualitzada. No es tracta d’un fet rellevant però seria convenient revisar-ho.

Quant a les amenaces cal dir que, debut possiblement a la crisi que estem patint durant els darrers anys, les famílies han optat per no augmentar el nombre de membres i, com a conseqüència, en les escoles el nombre de matricules davalla notablement. Tal és el punt que la nostra escola durant aquest curs no ha obert la sala que disposa destinada als nadons. Es tracta d’un cas insòlit, ja que és la primera vegada que succeeix des de que es va inaugurar el centre.

Les fortaleses en canvi són moltes. Es fan activitats comuns on estan implicats tots els infants del centre, per exemple, la celebració de l’Àvia Corema, el centre també compta amb una flexibilitat ampla d’horaris tant a les entrades com a les sortides, l’escola gaudeix de dos patis descoberts i d’un pati cobert, amb els infants es prioritza  treballar els hàbits i les  rutines. La relació amb les famílies és molt propera, ja que existeix una estreta comunicació. S’aprofiten les entrades i sortides per intercanviar inquietuds, dubtes a més de informació puntual de tipus informal.

Pel que fa referència a les oportunitats, el centre brinda la possibilitat a pares, avis i altres membres de la família a participar a contar un conte, a fer activitats musicals, excursions, etc.

Una altra avantatge que gosa el centre és la seva ubicació, ja que es troba situat a una zona majoritàriament habitada per famílies acomodades i lluny d’altres centres de primer cicle d’Educació Infantil.

Una vegada he analitzat el context del centre on faig les pràctiques i amb l’ajuda del DAFO penso que, com a conseqüència del lloc on es troba ubicada l’escola, aquesta no té cabuda per la interculturalitat, ja que es tracta d’una zona de classe social acomodada i, com a conseqüència, són molts poquets els infants que provenen d’altres països. Crec que aquest fet repercuteix en els infants, ja que perden la possibilitat d’integrar-se dins unes altres cultures i costums, incloent la formació en valors i normes, perquè educar en actituds interculturals significa donar als infants punts de vista no racistes, afavorint la predisposició afectiva cap a altres infants de diferents cultures, religions, costums, etc, proporcionant-les la possibilitat de què manifestin conductes tolerants, respectuoses i solidàries.

Quant al centre sé que suposa una feina extra el fet de tenir que adaptar a aquests infants els objectius, continguts i metodologies, però hi ha que ser realistes i pensar en la gran riquesa que aporta al centre.

Jo proposaria per exemple a aquesta etapa d’Educació Infantil començar treballant la interculturalitat mitjançant música, ja que és un aspecte que els motiva molt, a més de fer-les molta il·lusió. Interpretaria la música dels diferents països de on provenen els infants i poc a poc intruiria petites estrofes, això sí, sense deixar de costat la nostra música. Així i sense adonar-se,  els infants podrien col·laborar entre ells, establint relacions, coneixent, valorant i respectant diferents manifestacions culturals i artístiques d’altres entorns, a més de mostrar actituds d’interès i aprecio cap a aquestes.

Però per aconseguir-ho també hauríem de necessitar la implicació de la família i de l’escola, ja que tot sols difícilment ho aconseguirem. 

He treballat la competència 3.1, ja que la proposta que he suggerit la he treballat a partir de les observacions i dels documents que he recollit en el centre, les quals m’han semblat prou evidents per qüestionar-les.

ELABORACIÓ D’UN CAS SEMBLANT AL QUE HEM TREBALLAT A CLASSE

Un cas semblant al de na Susana va ser l’exemple que em va succeir el dimecres dia 20 de març a la meva aula d’infants de 1-2 anys.

 Estava observant com na V, una filleta de quasi dos anys, jugava tranquil·lament dins l’aula amb un telèfon mòbil de joguina, fent com si parles. En qüestió de poc temps es va atracar en G, amb la intenció de llevar-li de les mans. El primer que va fer na V va ser defensar-se a més d’emetre crits amb un to de cada vegada més fort, per  a continuació, tirar dels cabells al seu company, el qual, i com a conseqüència, va acabar plorant.

Evidentment es tracta d’un cas on s’ha d’intervenir el més aviat possible, per tant, la primera actuació per part meva, va consistir en separar-los i amb molta rapidesa comprovar que els dos infants estaven bé. A continuació em vaig dirigir a un i després a l’altre i els vaig dir que em miressin als ulls.

Quan succeeixen aquestes situacions, generalment, als infants els hi costa molt mirar-te i solen tenir la mirada perduda, pensativa, inclòs tomben el cap mirant al terra, es posen seriós,  com volent dir que estan penedits d’allò que acaben de fer.

Llavors els vaig alçar la barbeta, amb la finalitat d’aconseguir que em miressin i una vegada ho van fer, em vaig posar seria, molt seria i amb to d’enfadada i molt ferm, els vaig comentar a cadascun que allò que acabava de succeir no estava bé i que no m’havia agradat gens, ja que els amics s’han  d’estimar, saber compartir i mai fer-se mal. També els vaig dir que es posessin al lloc de l’altra i a veure si els agradaria que li fessin el mateix. Es van posar molt seriós quasi a punt de plorar. Vaig pensar que ja era suficient per aquella vegada, així doncs, els vaig deixar jugant mentre jo vaig continuar observant.

Quant a les etiquetes he treballat la competència 1.2 ja que penso que he actuat de la manera més adient quant a tots els meus coneixements i aprenentatges adquirits durant les observacions que he fet durant les pràctiques, a més de tot el que he aprés amb em marc teòric de l’assignatura.

També he treballat la competència 2.6 perquè explico i raono les passes que he seguit per arribar a fer allò que he trobat que era el més adient en aquest cas concret.