DESCRIPCIÓ D’UNA BONA PRÀCTICA

 Des de el meu punt de vista totes les pràctiques que desenvolupa la meva tutora són bones, però el moment del berenar és l’exemple més rellevant que destacaria d’una bona pràctica que es duu a terme al meu centre, i en particular a l’aula on faig les pràctiques, ja que les educadores consideren el fet que una bona alimentació és la base per aconseguir una vida sana. Per aquest motiu, i ja que els infants berenen a l’escola, des de aquesta institució es promouen hàbits d’alimentació saludables. A més de procurar que siguin uns moments viscuts de manera tranquil·la i pausada, per això l’escola ofereix un marge flexible d’una hora de durada, aproximadament entre les deu i les onze del matí, perquè els infants puguin gaudir d’un berenar tranquil i sense presses.

Abans de començar a berenar els infants es renten  les mans al bany, se’ls eixuguen i després canten tots plegats el “NYAM, NYAM, BON PROFIT”.

Després, i mentre la mestra prepara les estovalles, cada infant va a cercar la seva bosseta que es troba situada al penjador on està col·locat el nom i la fotografia de cada infant amb la finalitat de poder identificar-se millor. Una vegada els infants han agafat la seva bosseta es poden seure lliurement a qualsevol de les dotze cadires que es troben al voltant de les dues taules, les quals estan adaptades a l’alçada  dels infants. Primer treuen el pitet, se’l col·loquen amb o sense ajuda, i després treuen la fruita de la bosseta.

 La mestra col·loca cada peça de fruita damunt el plat de plàstic que correspon a cada infant i, a continuació, comença a pelar peça per peça la fruita. Una vegada ja està pelada, la mestra ofereix el plat amb la fruita i una forquilla petita a cada infant perquè comenci a menjar. Com cada infant té el seu ritme a l’hora de menjar, a mesura que van acabant, s’aixequen i porten el plat buit i la forquilla al escurador on es troben situades unes petites escaletes on ells poden pujar per llençar els estris. Després, i sempre que tinguin més gana, treuen el iogurt que es troba dins la bosseta, la mestra  obra un poquet, la punta del iogurt, i ells l’acaben d’obrir, cosa que els fa molta il·lusió, a continuació lis dóna una cullereta. Quan se’l acaben el porten a l’escurador, on aquets es netegen, ja que la nostra escola els recicla.

Després els infants es treuen el pitet i el posen dins la bosseta. S’alcen i van a cercar el seu got de plàstic a una prestatgeria situada al costat dels penjadors, el qual duu el seu nom, i es tornen a seure a taula, moment que la mestra aboca aigua a cada got. A continuació, l’infant porta el seu got i la seva bosseta al seu lloc corresponent, la mestra li renta les mans i la cara amb una tovallola i ja està aclarit per anar a jugar al racó que més li vingui de gust.

Considero que es tracta d’una manera d’ensenyar als infants a ser més autònoms i independents. A més, el fet de treballar cada dia aquests moments quotidians fa que es converteixi en una rutina i, per tant, que agafin més confiança i seguretat amb ells mateixos, cosa que augmenta la seva autoestima. I precisament això és el que el centre promou, convertir infants autònoms capaços d’aconseguir allò que es proposen sense pors, ni incerteses.

He treballat la competència 4.2 ja que he identificat una bona pràctica que es desenvolupa dins la meva aula com és el moment del berenar, pel fet que és un hàbit saludable menjar fruita cada dia, sobre tot a aquestes edats tan primerenques, així com aprendre hàbits de higiene, com són rentar-se les mans i la cara, abans i després de berenar, a més del fet que tothom col·labori a l’hora de recollir els seus propis estris.