PRESENTACIÓ DEL MEU PROJECTE DE  MILLORA

El meu projecte consisteix en un conte infantil creat per jo mateixa  i que va destinat a infants de 1-2 anys, el qual té per nom “ En Panxito i es llop”.

 La seva elaboració ha sorgit dels interessos que mostren tenir els fillets i filletes d’aquestes edats tan primerenques cap els contes relacionats amb els animals.

Indudablement l’autèntic tòpic dels contes per a infants menuts són els contes que tracten sobre els animals, i si a més són de granja o domèstics, encara els hi agraden més, ja que són animals propers a ells (el gos, el conill, el cavall, la vaca...)

El conte està format per set làmines, amb la portada inclosa, que narren com un gosset es perd enmig del bosc i de quina manera, amb l’ajuda del llop, aconsegueix arribar fins a casa seva i al costat de la seva mare.

DESENVOLUPAMENT DEL CONTE

La primera làmina és la portada del conte. Es tracta d’una imatge on es presenta als dos protagonistes principals del conte: el gosset i el llop.

La segona làmina ens mostra el lloc on viu el gosset acompanyat per la seva mare i tota la resta dels seus amics: vaques, porcs, bens, cavalls, gallines...

Quant a la següent làmina tracta del moment més esperat per en Panxito, quan ja s’ha fet més gran i surt, per primera vegada, tot sol del lloc per visitar als seus amics del bosc: els conills, els mussols, els escarabats, les perdius...  

La quarta làmina ens mostra com en Panxito al dia següent torna a anar molt content a visitar als seus amics del bosc, però pel mig del camí es troba amb una papallona preciosa, la qual comença a perseguir i jugar.

I, a continuació, una vegada la papallona desapareix, en Panxito s’adona que s’ha perdut dins el bosc. Comença a cridar demanant ajuda, però ningú ho pot fer, fins que al final es fa fosc i es queda ben dormit enmig del bosc.

A la làmina següent en Panxito es desperta i... Quina sorpresa! es troba amb una fera molt grossa dreta que el mira fixament. El gos el saluda i, a continuació, es presenta, després de fer-ho li demana qui és, molt content perquè pensa que ja no està tot sol.  La fera s’estranya per la seva pregunta, ja que tothom el coneix pel rei del bosc, i contesta que el seu nom és “llop”. En Panxito li demana si el pot ajudar, ja que es troba perdut dins el bosc i la seva mare estarà molt preocupada. El llop accedeix amb una condició, i és que ja que ell es va tornant vell i li costa més de cada dia anar a caçar, es quedarà a viure amb els animals del lloc d’en Panxito. El gos li diu que sí molt content.

Quan arriben al lloc els animals de la granja se’ls miren, per una banda, feliços perquè el gos ha regressat a casa, però, per altra banda, molt estranyats per la presència del temible llop tan a prop d’ells. En Panxito els conta que el llop li ha salvat la vida, ja que li ha ajudat a tornar a casa, perquè s’havia perdut dins el bosc i que, a partir d’ara, es quedarà a viure amb ells al lloc. La resta d’animals que vivien a la granja es posen molt contents, ja que ara sí podran anar a passejar o a cercar menjar pel bosc perquè el llop es convertirà amb el seu amic.

I, per últim, la darrere làmina és la més divertida, ja que ens mostra com tots els animals plegats celebren aquest gran esdeveniment amb una festa on hi ha de tot: música, ball, i molta, molta alegria.

Es tracta d’unes il·lustracions senzilles, clares i amb uns colors vius amb la finalitat de suggerir, estimular i convidar als infants a imaginar la història, que es vagin posant en el lloc dels seus personatges , ja que així es beneficia el desenvolupament de la seva imaginació, a més del seu sentit de la percepció i de la seva sensibilitat. Aquestes característiques contribueixen no tan sols a millorar la seva capacitat de comprensió, sinó també a desenvolupar la seva capacitat de comunicació, a més d’augmentar, poc a poc, el seu vocabulari.

 Als centres d’Educació Infantil, així com a la resta de centres, hem de tenir en compte el fet que l’infant és creador per naturalesa, i és per això que hem d’aprofitar els contes com un element indispensable per canalitzar aquest potencial creatiu. Mitjançant els  contes els infants poden desenvolupar les seves capacitats de fluïdesa, flexibilitat i originalitat, imaginant un final diferent, introduint o eliminant personatges, canviant la trama o els diàlegs...és a dir, els contes permeten als infants l’oportunitat de jugar i de crear amb, i a partir del conte.

Per altra banda, hi ha autors, com és el cas de Rodari ( 1996) que afirmen que la gran majoria dels programes infantils que apareixen en la televisió són eminentment passius pels infants, a més del fet que deixen poc espai per que els infants interactuïn, tinguin temps per pensar i per imaginar, ja que la imatge se’ls dóna feta.

 En canvi, el conte permet a l’infant interpretar des de el seu món interior el món que l’envolta, proporcionant-li una gran quantitat de material fascinant i nou, el qual, a la vegada, li permet enriquir el seu món imaginari i la seva activitat lúdica, ambos elements indispensables pel desenvolupament del potencial creador de la infància, ja que a través de la imaginació i del joc els infants desenvolupen, canalitzen i expressen la seva creativitat.

Gràcies a les repeticions dels contes que es fan a les aules dels més petits, aquests entenen l’ordre lògic dels esdeveniments, ja que li permeten anticipar el que passarà abans i després d’una situació nova i ajustar la seva resposta a les demandes de l’entorn. Aquest ordre li proporciona la seguretat necessària per intervenir en l’activitat conjunta. A més a més, d’aquesta manera no tan sols aprenen més vocabulari sinó que, a través del diàleg aprenen les regles que els permeten utilitzar el llenguatge de manera més semblant a com ho fan les persones adultes.

Contextualització

Aquest projecte es duu a terme a l’aula on faig les pràctiques i on hi ha dotze infants de 1 a 2 anys.

Per escoltar el conte els infants la mestra utilitza l’espai on es troba situada l’estora, es tracta d’un racó tranquil on cada infant es pot seure lliurement , sempre que no llevi la visibilitat de la resta de companys. Per això és fonamental abans de narrar el conte, el fet que la mestra situï als infants de més alçada a la part de darrera i el més petits en la part de davant, ja que ells no són conscients de quin lloc han triat per seure.

Per altra banda, jo per narrar el conte em situo davant de tots els infants asseguda a una cadira d’unes dimensions similars a les que s’utilitzen pels alumnes de la meva aula.

A mesura que vaig narrant el conte, vaig passant les làmines amb la finalitat que identifiquin el que vaig contant amb les il·lustracions, tot això ajuda a una major compressió i enteniment del conte.

Una vegada s’ha acabat de narrar el conte, vaig fent preguntes als infants tipus: “Quins animals hem vist al conte?, Quin és el nom del gos?, Són amics el gos i el llop?”.  També en algunes ocasions acompanyo el conte amb alguna cançó coneguda pels infants i relacionada amb el conte, com per exemple: “El gall i la gallina”, “Dues banyes té”, He vist a un conill”, etc, on els infants hi participen activament.

Aprofito l’ocasió per que els infants interactuïn amb mi i així hi hagi un poc de feed- back, establint uns lligams més estrets amb els meus alumnes, ajudant-me a conèixer millor a cadascun d'ells.

Objectius

Els objectius que em proposo aconseguir amb la narració d’aquest conte són:

- Millorar l’atenció dels petits a través de l’escolta del conte.

- Augmentar el seu vocabulari.

- Respectar i relacionar-se amb la resta del grup.

- Reconèixer i imitar els diferents sons dels animals del conte.

- Aprendre normes de comportament com són; escoltar, estar asseguts, no molestar als demés, etc.
 

Per altra banda a l’aula on realitzo les pràctiques es narren molts de contes cada dia. A més compta amb un racó de contes on els infants hi poden accedir sempre que ho desitgin, ja que el meu centre considera fonamental el fet que els seus alumnes es comencin a familiaritzar amb els contes des de ben petits mitjançant el  seu contacte físic. Els contes es van passant d’aula en aula des de els infants de 1 a 2 anys fins els infants de 2 a 3 anys, és a dir, per totes les aules del centre, ja que aquest any no s’han obert les aules de nadons.

Les famílies també hi participen i col·laboren a l’hora de narrar contes portant contes de casa seva, de la biblioteca municipal o simplement narrant un conte de l’aula.
Penso que d'aquesta manera tots els infants que es troben ara al centre, a més dels alumnes de les pròximes generacions, podran gaudir d’aquest conte el dia que jo finalitzi les pràctiques al meu centre.

He treballat la competència 5.2, ja que he justificat el meu projecte de millora a partir de l’anàlisi de necessitats dels infants menuts. I també he treballat la competència 5.3 perquè he cercat informació d’autors, com Rodari, que ens comenten la importància dels contes en front altres mitges de comunicació.