Cercar evidències de la informació que hem posat al DAFO

 

En primer lloc cal dir que encara no he trobat cap debilitat que m’hagi cridat l’atenció al centre on faig les pràctiques, però en cas de tenir que anomenar una, diria que en el centre hi ha documentació que no està actualitzada. No es tracta d’un fet rellevant però seria convenient revisar-ho.

Quant a les amenaces cal dir que, debut possiblement a la crisi que estem patint durant els darrers anys, les famílies han optat per no augmentar el nombre de membres i, com a conseqüència, en les escoles el nombre de matricules davalla notablement. Tal és el punt que la nostra escola durant aquest curs no ha obert la sala que disposa destinada als nadons. Es tracta d’un cas insòlit, ja que és la primera vegada que succeeix des de que es va inaugurar el centre.

Les fortaleses en canvi són moltes. Es fan activitats comuns on estan implicats tots els infants del centre, per exemple, la celebració de l’Àvia Corema, el centre també compta amb una flexibilitat ampla d’horaris tant a les entrades com a les sortides, l’escola gaudeix de dos patis descoberts i d’un pati cobert, amb els infants es prioritza  treballar els hàbits i les  rutines. La relació amb les famílies és molt propera, ja que existeix una estreta comunicació. S’aprofiten les entrades i sortides per intercanviar inquietuds, dubtes a més de informació puntual de tipus informal.

Pel que fa referència a les oportunitats, el centre brinda la possibilitat a pares, avis i altres membres de la família a participar a contar un conte, a fer activitats musicals, excursions, etc.

Una altra avantatge que gosa el centre és la seva ubicació, ja que es troba situat a una zona majoritàriament habitada per famílies acomodades i lluny d’altres centres de primer cicle d’Educació Infantil.

Una vegada he analitzat el context del centre on faig les pràctiques i amb l’ajuda del DAFO penso que, com a conseqüència del lloc on es troba ubicada l’escola, aquesta no té cabuda per la interculturalitat, ja que es tracta d’una zona de classe social acomodada i, com a conseqüència, són molts poquets els infants que provenen d’altres països. Crec que aquest fet repercuteix en els infants, ja que perden la possibilitat d’integrar-se dins unes altres cultures i costums, incloent la formació en valors i normes, perquè educar en actituds interculturals significa donar als infants punts de vista no racistes, afavorint la predisposició afectiva cap a altres infants de diferents cultures, religions, costums, etc, proporcionant-les la possibilitat de què manifestin conductes tolerants, respectuoses i solidàries.

Quant al centre sé que suposa una feina extra el fet de tenir que adaptar a aquests infants els objectius, continguts i metodologies, però hi ha que ser realistes i pensar en la gran riquesa que aporta al centre.

Jo proposaria per exemple a aquesta etapa d’Educació Infantil començar treballant la interculturalitat mitjançant música, ja que és un aspecte que els motiva molt, a més de fer-les molta il·lusió. Interpretaria la música dels diferents països de on provenen els infants i poc a poc intruiria petites estrofes, això sí, sense deixar de costat la nostra música. Així i sense adonar-se,  els infants podrien col·laborar entre ells, establint relacions, coneixent, valorant i respectant diferents manifestacions culturals i artístiques d’altres entorns, a més de mostrar actituds d’interès i aprecio cap a aquestes.

Però per aconseguir-ho també hauríem de necessitar la implicació de la família i de l’escola, ja que tot sols difícilment ho aconseguirem. 

He treballat la competència 3.1, ja que la proposta que he suggerit la he treballat a partir de les observacions i dels documents que he recollit en el centre, les quals m’han semblat prou evidents per qüestionar-les.