Avui he arribat a l’escoleta, com
cada dia, a les 7:40 i ja m’esperava la meva tutora de pràctiques. Sóc a una
aula d’infants d’un any, compost per set filletes i cinc fillets.
Poc a poc han anat arribant a
l’aula, uns acompanyats pels pares, altres pels avis o pels germans més grans.
Una vegada tots dins l’aula, i dic tots perquè avui no ha faltat cap infant, s’han
fet les mateixes rutines de cada dia (moment del bon dia, higiene, berenar,
canvi de bolquers, etc), amb la diferència que amb ser un dilluns toca fer
experimentació amb la meitat del grup, l’altra meitat la farà el proper dijous,
ja que són un tipus de jocs que es desenvolupen amb grups reduïts d’infants.
Així doncs, a les 11:00 del matí
i després del berenar, la tutora ha seleccionat a sis infants, calculant els
d’edats més aproximades, i els ha dit que anirem una estoneta a la sala
multifuncional a fer experimentació.
A continuació, ha indicat a cada
infant que agafi el seu got que està situat a un penjador situat al costat d’on
estan penjades les motxilles i que duen posat el nom de cadascun d’ells,
després els ha dit que s’asseguin al terra en rotllana, i els ha ofert un
poquet d’aigua. A alguns infants els ajudem a beure posant una mà nostra damunt
les dues mans seves que aguanten el got i l’altra mà davall la barbeta perquè
no es banyen la roba. Una vegada han acabat de beure, cada infant torna a
penjar el got al seu lloc corresponent, i la tutora recorda al grup que
va a fer experimentació, agafar de dins la motxilla, els calcetins de fer
psicomotricitat, ja que ells els hauran de portar a la mà.
Els sis infants, quatre filletes
i dos fillets, surten de l’aula acompanyats per la tutora i jo, i ens
dirigim a la sala, la qual ha preparat la tutora abans de començar la jornada.
Es tracta de material reciclat, com per exemple, tubs molt llargs de cartró,
rolles de paper higiènic amb i sense paper, capses de cartró de diverses
mesures, etc. Algunes de les capses de cartró grosses tenen un forat gros a la
part superior, amb la finalitat què els infants s’animin a passar-hi el cap.
Aquesta sala és molt gran, per
això al tractar-se d’un grup reduït d’infants, s’ha adequat col·locant, al
voltant del racó de joc d’experimentació, uns biombos per apartar aquest espai
de la resta de la sala.
Quan els infants arriben a la
sala, la qual està situada a molt poca distància de l’aula, la tutora els
comenta què es seguin damunt l’estora amb la intenció de treure’ls les sabates
i posar-les els calcetins de psico damunt els altres. Una vegada hem acabat
aquesta tasca, deixem les sabates
col·locades en el mateix lloc on s’han assegut els infants, amb la
finalitat de no confondre les sabates que porta cada infant.
Els infants van entrant a
l’interior d’aquest racó, on troben molts de rolles de paper higiènic penjats
del sostre amb quasi tot el paper desembolicat. a mesura que van entrant es van
xocant la cara o el cap amb el paper. Aquest fet els fa molta gràcia i
comencen a riure entre ells. Ara, cadascun per la seva compte, anirà descobrint
l’espai i el material que els envolta. Un comença estirant un rollo de paper
higiènic del sostre fins que s’acaba el paper, un altre agafa un rollo dels
grossos i comença a picar el terra, després agafa un altre i pica amb els dos
rolles a la vegada, un altre fa trossos del paper higiènic que hi ha pel terra,
un altre es posa un tub a la boca i sembla que vol fer sonar un instrument,
un altre es dirigeix a les capses grosses de cartró i intenta ficar-se dins, una
vegada ho aconsegueix, la tutora primer li fa senyes i després s’atraca perquè
s’alci i posi el cap dins el forat. A continuació, dos infants volen fer el
mateix amb les capses de cartró, un ho aconsegueix, però l’altre ha de mester
ajuda.
També hi ha dues filletes què es
posen dins una capsa molt gran de cartró i es volen estirar dins sense arribar
a aconseguir-ho.
Mentre la tutora, per una banda,
aprofita aquests moments per fer fotografies dels moments més rellevants i, per
altra, pren notes de camp per acompanyar a la documentació.
Ella es troba situada a un racó i
jo al racó del extrem contrari, per controlar millor la situació.
A vegades, s’atraquen infants per
mostrar-me les seves produccions. Jo sóc conscient què en aquests moments no
puc parlar i intento respondre amb gestos o un somriure.
Una vegada s’ha acabat la sessió,
perquè ja ha passat la mitja hora, se’ls comunica als infants que hem de
partir. Ells saben que el joc no s’acaba aquí, ja que cada setmana tenen
l’oportunitat de fer noves experimentacions dins aquest mateix espai.
A l'hora de triar una competència em decanto per la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques amb aquesta sessió d'experimentació
A l'hora de triar una competència em decanto per la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques amb aquesta sessió d'experimentació
No hay comentarios:
Publicar un comentario