PLA DE MILLORA DE 0 A 3 ANYS

 

Després d’haver fet una recerca per la xarxa i de visitat varies pàgines web, cal dir que només he trobat una pàgina interessant: http://www.slideshare.net/MRURIS/plans-de-millora-13227949, on una practicant fa unes reflexions de varius projectes de millora que fan unes companyes seves a un  centre de 0 a 3 anys i dels quals comentaré els quatre que més m’han cridat l’atenció. Aquests són els següents:

Projecte de millora sobre la relació família- escola.

Projecte de millora sobre el pati.

Projecte de millora sobre materials naturals i reciclats.

Projecte de millora sobre la música.

Quant al primer projecte de millora el qual tracta sobre les mínimes relacions existents a un centre entre l’escola i les famílies de l’alumnat, cal dir que estic d’acord amb els comentaris que es fan a aquesta pàgina, ja que qualsevol escola necessita del recolzament de les famílies i al reves, per tirar endavant. Aquestes relacions es potenciaran si entre els dos contextos s’estableixen relacions fluides, complementàries, cordials i constructives, encaminades a optimitzar el desenvolupament infantil.

Penso que si les famílies tenen una baixa participació amb el centre on estan matriculats els seus fills, no ho viuen de manera quotidiana, és a dir, desconeixen el dia a dia que es desenvolupa en el centre, la qual cosa a curt termini farà que es desmotivin i de cada vegada es desvinculin més de tot el que està relacionat amb l’àmbit escolar.

Per això crec que a aquest centre és fonamental enfortir aquestes relacions primer mitjançant entrevistes i reunions amb el fi de conèixer poc a poc els perfils i interessos de les diferents famílies i, a continuació, convidar-les i animar-les a participar en tallers, activitats lúdiques, trobades, etc, amb la finalitat d’anar apropant-les, cosa que lis proporcionarà una gran satisfacció la qual s’empeltarà entre els mestres, infants i famílies.

Penso que es tracta d’un pla de millora imprescindible pel bon funcionament d’aquest  centre, ja que implica la col·laboració i participació de les famílies i com a conseqüència, que es potenciï i augmenti a mesura que va passant el temps, la comunicació i major confiança entre aquests dos entorns educatius pels infants, la qual cosa també es reflectirà en el bon desenvolupament integral dels infants.

Pel que fa referència al pla de millora del pati, també estic d’acord en el fet que les educadores són les persones més idònies per aconsellar sobre aquest pla, ja que elles coneixen millor que ningú les necessitats i mancances d’aquest espai. I precisament l’espai de pati que han de mester els infants de 0 a 3 anys ha de ser un lloc on poder experimentar, descobrir, amagar-se, inventar, és a dir, espais com per exemple, una zona d’arenal, una zona per fer joc simbòlic amb casetas, un espai per fer carreres amb tricicles, etc. A més de tot això la zona de pati també ha de comptar amb una porxada amb la finalitat de protegir -se del sol a l’estiu o de la pluja i el vent durant el hivern.

Penso que una escola que no compta amb aquests requisits, no hauria d’estar autoritzada com a tal, ja que són els ingredients bàsics en què es fonamenta el pati d’una escola actual. S’ha de tenir en compta que tot el que es treballa a l’aula sobre l’establiment de normes, sobre la resolució pacífica dels conflictes, així com la cooperació i la importància que té el fet de saber treballar en equip, no es pot interioritzar sinó hi ha una posta en pràctica, i l’espai idoni per desenvolupar-ho és en pati escolar, un espai on l’alumne es manifesta tal i com és i com vol ser reconegut amb un ample marge de llibertat i d’autonomia.

Quant al tercer projecte, es tracta d’un projecte de millora sobre els materials naturals i reciclats. Penso que aquest és un tipus de material el qual s’hauria de potenciar a la vida diària dels centres, augmentant així la col·laboració de les famílies amb les seves aportacions, a més d’estimular els sentits dels infants augmentant la seva creativitat i la seva imaginació i també amb el fet de conscienciar a la comunitat educativa de la importància que té el reciclatge i dels seus beneficis.

I el darrer i últim pla de millora d’aquesta pàgina és el que fa referència al pla de millora sobre la música. He triat aquest pla perquè penso que la música sempre és viva dins els infants, ja dins el ventre de la seva mare el nadó escolta les primeres cançons de la seva vida. Per tant, considero el fet d’anar renovant i canviant aquestes cançons cada trimestre del curs escolar des de ben petits, sinó els infants prest es desmotiven i deixen de prestar atenció, amb el consegüent rebuig cap a la música a causa de la monotonia.

A través de la música es pretén que els infants gaudeixin de l’activitat, a la vegada que es potencia la seva capacitat d’expressió i de comunicació, a més d’arribar a conèixer les manifestacions culturals i tradicionals del seu entorn i també descobrir les diferents maneres de comunicació i de representació utilitzant les seves tècniques i recursos més bàsics, i gaudir amb ells.

Julia Bernal i Mª Luisa Calvo afirmen que “ La Educación Infantil es aquella que tiene la misión de contribuir al crecimiento cualitativo i cuantitativo del niño desde su nacimiento, lo que nos lleva al convencimiento de la necesidad de una atención educativa organizada y estructurada, que fomente la actividad del niño desde las edades más tempranas para desarrollar todas sus potencialidades… Es necesario reconocer la importancia de la música e introducir a los niños desde su nacimiento en una iniciación musical natural”.

 

He treballat les competències 1.3, ja que he tingut que accedir, a través de la recerca en la xarxa, a altres pàgines per arribar a aconseguir dur a terme aquesta tasca. També he treballa la competencia 3.2, ja que he aportat reflexions personals sobre les relacions entre les famílies i les escoles. I, per últim, també he treballat la competència 4.2, ja que identifico bones pràctiques amb el fi que el centre funcioni millor.

     PRESENTACIÓ DEL MEU PROJECTE DE  MILLORA

El meu projecte consisteix en un conte infantil creat per jo mateixa  i que va destinat a infants de 1-2 anys, el qual té per nom “ En Panxito i es llop”.

 La seva elaboració ha sorgit dels interessos que mostren tenir els fillets i filletes d’aquestes edats tan primerenques cap els contes relacionats amb els animals.

Indudablement l’autèntic tòpic dels contes per a infants menuts són els contes que tracten sobre els animals, i si a més són de granja o domèstics, encara els hi agraden més, ja que són animals propers a ells (el gos, el conill, el cavall, la vaca...)

El conte està format per set làmines, amb la portada inclosa, que narren com un gosset es perd enmig del bosc i de quina manera, amb l’ajuda del llop, aconsegueix arribar fins a casa seva i al costat de la seva mare.

DESENVOLUPAMENT DEL CONTE

La primera làmina és la portada del conte. Es tracta d’una imatge on es presenta als dos protagonistes principals del conte: el gosset i el llop.

La segona làmina ens mostra el lloc on viu el gosset acompanyat per la seva mare i tota la resta dels seus amics: vaques, porcs, bens, cavalls, gallines...

Quant a la següent làmina tracta del moment més esperat per en Panxito, quan ja s’ha fet més gran i surt, per primera vegada, tot sol del lloc per visitar als seus amics del bosc: els conills, els mussols, els escarabats, les perdius...  

La quarta làmina ens mostra com en Panxito al dia següent torna a anar molt content a visitar als seus amics del bosc, però pel mig del camí es troba amb una papallona preciosa, la qual comença a perseguir i jugar.

I, a continuació, una vegada la papallona desapareix, en Panxito s’adona que s’ha perdut dins el bosc. Comença a cridar demanant ajuda, però ningú ho pot fer, fins que al final es fa fosc i es queda ben dormit enmig del bosc.

A la làmina següent en Panxito es desperta i... Quina sorpresa! es troba amb una fera molt grossa dreta que el mira fixament. El gos el saluda i, a continuació, es presenta, després de fer-ho li demana qui és, molt content perquè pensa que ja no està tot sol.  La fera s’estranya per la seva pregunta, ja que tothom el coneix pel rei del bosc, i contesta que el seu nom és “llop”. En Panxito li demana si el pot ajudar, ja que es troba perdut dins el bosc i la seva mare estarà molt preocupada. El llop accedeix amb una condició, i és que ja que ell es va tornant vell i li costa més de cada dia anar a caçar, es quedarà a viure amb els animals del lloc d’en Panxito. El gos li diu que sí molt content.

Quan arriben al lloc els animals de la granja se’ls miren, per una banda, feliços perquè el gos ha regressat a casa, però, per altra banda, molt estranyats per la presència del temible llop tan a prop d’ells. En Panxito els conta que el llop li ha salvat la vida, ja que li ha ajudat a tornar a casa, perquè s’havia perdut dins el bosc i que, a partir d’ara, es quedarà a viure amb ells al lloc. La resta d’animals que vivien a la granja es posen molt contents, ja que ara sí podran anar a passejar o a cercar menjar pel bosc perquè el llop es convertirà amb el seu amic.

I, per últim, la darrere làmina és la més divertida, ja que ens mostra com tots els animals plegats celebren aquest gran esdeveniment amb una festa on hi ha de tot: música, ball, i molta, molta alegria.

Es tracta d’unes il·lustracions senzilles, clares i amb uns colors vius amb la finalitat de suggerir, estimular i convidar als infants a imaginar la història, que es vagin posant en el lloc dels seus personatges , ja que així es beneficia el desenvolupament de la seva imaginació, a més del seu sentit de la percepció i de la seva sensibilitat. Aquestes característiques contribueixen no tan sols a millorar la seva capacitat de comprensió, sinó també a desenvolupar la seva capacitat de comunicació, a més d’augmentar, poc a poc, el seu vocabulari.

 Als centres d’Educació Infantil, així com a la resta de centres, hem de tenir en compte el fet que l’infant és creador per naturalesa, i és per això que hem d’aprofitar els contes com un element indispensable per canalitzar aquest potencial creatiu. Mitjançant els  contes els infants poden desenvolupar les seves capacitats de fluïdesa, flexibilitat i originalitat, imaginant un final diferent, introduint o eliminant personatges, canviant la trama o els diàlegs...és a dir, els contes permeten als infants l’oportunitat de jugar i de crear amb, i a partir del conte.

Per altra banda, hi ha autors, com és el cas de Rodari ( 1996) que afirmen que la gran majoria dels programes infantils que apareixen en la televisió són eminentment passius pels infants, a més del fet que deixen poc espai per que els infants interactuïn, tinguin temps per pensar i per imaginar, ja que la imatge se’ls dóna feta.

 En canvi, el conte permet a l’infant interpretar des de el seu món interior el món que l’envolta, proporcionant-li una gran quantitat de material fascinant i nou, el qual, a la vegada, li permet enriquir el seu món imaginari i la seva activitat lúdica, ambos elements indispensables pel desenvolupament del potencial creador de la infància, ja que a través de la imaginació i del joc els infants desenvolupen, canalitzen i expressen la seva creativitat.

Gràcies a les repeticions dels contes que es fan a les aules dels més petits, aquests entenen l’ordre lògic dels esdeveniments, ja que li permeten anticipar el que passarà abans i després d’una situació nova i ajustar la seva resposta a les demandes de l’entorn. Aquest ordre li proporciona la seguretat necessària per intervenir en l’activitat conjunta. A més a més, d’aquesta manera no tan sols aprenen més vocabulari sinó que, a través del diàleg aprenen les regles que els permeten utilitzar el llenguatge de manera més semblant a com ho fan les persones adultes.

Contextualització

Aquest projecte es duu a terme a l’aula on faig les pràctiques i on hi ha dotze infants de 1 a 2 anys.

Per escoltar el conte els infants la mestra utilitza l’espai on es troba situada l’estora, es tracta d’un racó tranquil on cada infant es pot seure lliurement , sempre que no llevi la visibilitat de la resta de companys. Per això és fonamental abans de narrar el conte, el fet que la mestra situï als infants de més alçada a la part de darrera i el més petits en la part de davant, ja que ells no són conscients de quin lloc han triat per seure.

Per altra banda, jo per narrar el conte em situo davant de tots els infants asseguda a una cadira d’unes dimensions similars a les que s’utilitzen pels alumnes de la meva aula.

A mesura que vaig narrant el conte, vaig passant les làmines amb la finalitat que identifiquin el que vaig contant amb les il·lustracions, tot això ajuda a una major compressió i enteniment del conte.

Una vegada s’ha acabat de narrar el conte, vaig fent preguntes als infants tipus: “Quins animals hem vist al conte?, Quin és el nom del gos?, Són amics el gos i el llop?”.  També en algunes ocasions acompanyo el conte amb alguna cançó coneguda pels infants i relacionada amb el conte, com per exemple: “El gall i la gallina”, “Dues banyes té”, He vist a un conill”, etc, on els infants hi participen activament.

Aprofito l’ocasió per que els infants interactuïn amb mi i així hi hagi un poc de feed- back, establint uns lligams més estrets amb els meus alumnes, ajudant-me a conèixer millor a cadascun d'ells.

Objectius

Els objectius que em proposo aconseguir amb la narració d’aquest conte són:

- Millorar l’atenció dels petits a través de l’escolta del conte.

- Augmentar el seu vocabulari.

- Respectar i relacionar-se amb la resta del grup.

- Reconèixer i imitar els diferents sons dels animals del conte.

- Aprendre normes de comportament com són; escoltar, estar asseguts, no molestar als demés, etc.
 

Per altra banda a l’aula on realitzo les pràctiques es narren molts de contes cada dia. A més compta amb un racó de contes on els infants hi poden accedir sempre que ho desitgin, ja que el meu centre considera fonamental el fet que els seus alumnes es comencin a familiaritzar amb els contes des de ben petits mitjançant el  seu contacte físic. Els contes es van passant d’aula en aula des de els infants de 1 a 2 anys fins els infants de 2 a 3 anys, és a dir, per totes les aules del centre, ja que aquest any no s’han obert les aules de nadons.

Les famílies també hi participen i col·laboren a l’hora de narrar contes portant contes de casa seva, de la biblioteca municipal o simplement narrant un conte de l’aula.
Penso que d'aquesta manera tots els infants que es troben ara al centre, a més dels alumnes de les pròximes generacions, podran gaudir d’aquest conte el dia que jo finalitzi les pràctiques al meu centre.

He treballat la competència 5.2, ja que he justificat el meu projecte de millora a partir de l’anàlisi de necessitats dels infants menuts. I també he treballat la competència 5.3 perquè he cercat informació d’autors, com Rodari, que ens comenten la importància dels contes en front altres mitges de comunicació.

               DESCRIPCIÓ D’UNA BONA PRÀCTICA

 Des de el meu punt de vista totes les pràctiques que desenvolupa la meva tutora són bones, però el moment del berenar és l’exemple més rellevant que destacaria d’una bona pràctica que es duu a terme al meu centre, i en particular a l’aula on faig les pràctiques, ja que les educadores consideren el fet que una bona alimentació és la base per aconseguir una vida sana. Per aquest motiu, i ja que els infants berenen a l’escola, des de aquesta institució es promouen hàbits d’alimentació saludables. A més de procurar que siguin uns moments viscuts de manera tranquil·la i pausada, per això l’escola ofereix un marge flexible d’una hora de durada, aproximadament entre les deu i les onze del matí, perquè els infants puguin gaudir d’un berenar tranquil i sense presses.

Abans de començar a berenar els infants es renten  les mans al bany, se’ls eixuguen i després canten tots plegats el “NYAM, NYAM, BON PROFIT”.

Després, i mentre la mestra prepara les estovalles, cada infant va a cercar la seva bosseta que es troba situada al penjador on està col·locat el nom i la fotografia de cada infant amb la finalitat de poder identificar-se millor. Una vegada els infants han agafat la seva bosseta es poden seure lliurement a qualsevol de les dotze cadires que es troben al voltant de les dues taules, les quals estan adaptades a l’alçada  dels infants. Primer treuen el pitet, se’l col·loquen amb o sense ajuda, i després treuen la fruita de la bosseta.

 La mestra col·loca cada peça de fruita damunt el plat de plàstic que correspon a cada infant i, a continuació, comença a pelar peça per peça la fruita. Una vegada ja està pelada, la mestra ofereix el plat amb la fruita i una forquilla petita a cada infant perquè comenci a menjar. Com cada infant té el seu ritme a l’hora de menjar, a mesura que van acabant, s’aixequen i porten el plat buit i la forquilla al escurador on es troben situades unes petites escaletes on ells poden pujar per llençar els estris. Després, i sempre que tinguin més gana, treuen el iogurt que es troba dins la bosseta, la mestra  obra un poquet, la punta del iogurt, i ells l’acaben d’obrir, cosa que els fa molta il·lusió, a continuació lis dóna una cullereta. Quan se’l acaben el porten a l’escurador, on aquets es netegen, ja que la nostra escola els recicla.

Després els infants es treuen el pitet i el posen dins la bosseta. S’alcen i van a cercar el seu got de plàstic a una prestatgeria situada al costat dels penjadors, el qual duu el seu nom, i es tornen a seure a taula, moment que la mestra aboca aigua a cada got. A continuació, l’infant porta el seu got i la seva bosseta al seu lloc corresponent, la mestra li renta les mans i la cara amb una tovallola i ja està aclarit per anar a jugar al racó que més li vingui de gust.

Considero que es tracta d’una manera d’ensenyar als infants a ser més autònoms i independents. A més, el fet de treballar cada dia aquests moments quotidians fa que es converteixi en una rutina i, per tant, que agafin més confiança i seguretat amb ells mateixos, cosa que augmenta la seva autoestima. I precisament això és el que el centre promou, convertir infants autònoms capaços d’aconseguir allò que es proposen sense pors, ni incerteses.

He treballat la competència 4.2 ja que he identificat una bona pràctica que es desenvolupa dins la meva aula com és el moment del berenar, pel fet que és un hàbit saludable menjar fruita cada dia, sobre tot a aquestes edats tan primerenques, així com aprendre hàbits de higiene, com són rentar-se les mans i la cara, abans i després de berenar, a més del fet que tothom col·labori a l’hora de recollir els seus propis estris.