Com penso millorar les meves competències?

 

Sempre que tinc ocasió faig preguntes directament a la tutora sobre les dubtes que em van sorgint. He de reconèixer que quan vaig començar les pràctiques aquestes eren moltes, amb el pas del temps s’han anat reduint, gràcies als seus consells, respostes i també amb les observacions que vaig fent durant el dia a dia. La seva experiència, habilitats i destreses m’ensenyen a trobar les estratègies més adients i de com saber intervenir en cada situació.

En aquests precisos moments a l’hora de conèixer quins són els meus punts forts i els meus punts febles,  cal dir que com a punts forts considero que he millorat a l’hora de resoldre un conflicte o de posar ordre en moments de molta tensió dins l’aula. En canvi, com a punt feble reconec el fet que encara m’apuro en els moments que la tutora ha de sortir durant uns minuts de l’aula i em quedo sola amb els infants. Em trop insegura quant a les meves actuacions, i tinc por de no saber fer-ho bé. Penso que encara em manquen moltes hores de pràctica, de treballar tots plegats dins l’aula abans d’agafar aquesta seguritat i confiança amb jo mateixa. Sé que són dubtes i incerteses que em perjudiquen, però confio en anar superant amb el pas del temps i també a través de les observacions i intervencions que faci a l’aula.

Durant el dia a dia, i des de el principi d’iniciar les pràctiques, estic observant la dinàmica i organització de l’aula i del centre, en general. També recull la informació més rellevant que està reflectida en els documents del centre.

A més a més, aprofito les entrades i sortides de les famílies per observar com es comuniquen amb la tutora i quines són les seves relacions. Observo també la relació que té la meva tutora amb la resta de mestres, sobre tot a l’hora del pati que és quan totes es troben.

El fet de estar sempre escoltant i observant les actuacions i intervencions de la tutora davant conflictes o altres situacions que es produeixen diàriament entre els infants, m’ajuden a aprofundir i a elaborar hipòtesis dels esdeveniments més rellevants, a més de l’elaboració del meu diari personal de pràctiques.

També procuro cercar informació que m’ajudi a elaborar el meu futur projecte de millora del centre a partir dels recursos que compta el centre i de quin és el material més adient i estimulador pels infants, sempre respectant els seus interessos i necessitats. I tot això s’aconsegueix demanant, escoltant i observant a la mestre i als infants.

 

Les competències que he treballat en aquesta reflexió han estat en primer lloc la competència 1.1, ja que sempre que ho necessito tinc el recolzament de la meva tutora. Ella m’ajuda a resoldre els dubtes que van sorgint en el dia a dia dins l’aula.

També he treballat la competència 2.1 quan he mencionat quins eren el meus punts fots i els meus punts febles més rellevants en aquests moments de pràctiques.

I per últim, he treballat la competència 5.2, ja que considero el fet que és fonamental tenir en compte tots els recursos i materials que disposa el centre, a més de les necessitats i interessos dels infants, abans de començar el projecte de millora.

 

Sessió d'experimentació

Avui he arribat a l’escoleta, com cada dia, a les 7:40 i ja m’esperava la meva tutora de pràctiques. Sóc a una aula d’infants d’un any, compost per set filletes i cinc fillets.

Poc a poc han anat arribant a l’aula, uns acompanyats pels pares, altres pels avis o pels germans més grans. Una vegada tots dins l’aula, i dic tots perquè avui no ha faltat cap infant, s’han fet les mateixes rutines de cada dia (moment del bon dia, higiene, berenar, canvi de bolquers, etc), amb la diferència que amb ser un dilluns toca fer experimentació amb la meitat del grup, l’altra meitat la farà el proper dijous, ja que són un tipus de jocs que es desenvolupen amb grups reduïts d’infants.

Així doncs, a les 11:00 del matí i després del berenar, la tutora ha seleccionat a sis infants, calculant els d’edats més aproximades, i els ha dit que anirem una estoneta a la sala multifuncional a fer  experimentació.

A continuació, ha indicat a cada infant que agafi el seu got que està situat a un penjador situat al costat d’on estan penjades les motxilles i que duen posat el nom de cadascun d’ells, després els ha dit que s’asseguin al terra en rotllana, i els ha ofert un poquet d’aigua. A alguns infants els ajudem a beure posant una mà nostra damunt les dues mans seves que aguanten el got i l’altra mà davall la barbeta perquè no es banyen la roba. Una vegada han acabat de beure, cada infant torna a penjar el  got al seu lloc corresponent, i la tutora recorda al grup que va a fer experimentació, agafar de dins la motxilla, els calcetins de fer psicomotricitat, ja que ells els hauran de portar a la mà.

Els sis infants, quatre filletes i dos fillets, surten de l’aula acompanyats per la tutora i  jo, i ens dirigim a la sala, la qual ha preparat la tutora abans de començar la jornada. Es tracta de material reciclat, com per exemple, tubs molt llargs de cartró, rolles de paper higiènic amb i sense paper, capses de cartró de diverses mesures, etc. Algunes de les capses de cartró grosses tenen un forat gros a la part superior, amb la finalitat què els infants s’animin a passar-hi el cap.

Aquesta sala és molt gran, per això al tractar-se d’un grup reduït d’infants, s’ha adequat col·locant, al voltant del racó de joc d’experimentació, uns biombos per apartar aquest espai de la resta de la sala. 

Quan els infants arriben a la sala, la qual està situada a molt poca distància de l’aula, la tutora els comenta què es seguin damunt l’estora amb la intenció de treure’ls les sabates i posar-les els calcetins de psico damunt els altres. Una vegada hem acabat aquesta tasca, deixem les sabates  col·locades en el mateix lloc on s’han assegut els infants, amb la finalitat de no confondre les sabates que porta cada infant.

Els infants van entrant a l’interior d’aquest racó, on troben molts de rolles de paper higiènic penjats del sostre amb quasi tot el paper desembolicat. a mesura que van entrant es van xocant la cara o el cap amb el paper. Aquest fet els fa molta gràcia i comencen a riure entre ells. Ara, cadascun per la seva compte, anirà descobrint l’espai i el material que els envolta. Un comença estirant un rollo de paper higiènic del sostre fins que s’acaba el paper, un altre agafa un rollo dels grossos i comença a picar el terra, després agafa un altre i pica amb els dos rolles a la vegada, un altre fa trossos del paper higiènic que hi ha pel terra, un altre es posa un tub a la boca i sembla que vol fer sonar un instrument, un altre es dirigeix a les capses grosses de cartró i intenta ficar-se dins, una vegada ho aconsegueix, la tutora primer li fa senyes i després s’atraca perquè s’alci i posi el cap dins el forat. A continuació, dos infants volen fer el mateix amb les capses de cartró, un ho aconsegueix, però l’altre ha de mester ajuda.

També hi ha dues filletes què es posen dins una capsa molt gran de cartró i es volen estirar dins sense arribar a aconseguir-ho.

Mentre la tutora, per una banda, aprofita aquests moments per fer fotografies dels moments més rellevants i, per altra, pren notes de camp per acompanyar a la documentació.

Ella es troba situada a un racó i jo al racó del extrem contrari, per controlar millor la situació.

A vegades, s’atraquen infants per mostrar-me les seves produccions. Jo sóc conscient què en aquests moments no puc parlar i intento respondre amb gestos o un somriure.

Una vegada s’ha acabat la sessió, perquè ja ha passat la mitja hora, se’ls comunica als infants que hem de partir. Ells saben que el joc no s’acaba aquí, ja que cada setmana tenen l’oportunitat de fer noves experimentacions dins aquest mateix espai.


A l'hora de triar una competència em decanto per la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques amb aquesta sessió d'experimentació

Quin és el teu punt de partida envers les competències professionals i les que es treballaran al Pràcticum i a l’assignatura?

Dins el món de l’ensenyança hi ha 10 noves competències, segons Philippe Perrenoud, les quals aniré lligant amb les meves característiques personals i aquestes competències són les següents:

Quant a la primera de les competències, cal dir que em considero una persona empàtica, pacient i prudent, la qual cosa penso que m’ajuda a entendre i comprendre millor el món dels infants, ja que, per exemple, el fet d’observar com un  infant no arriba a desenvolupar adientment una determinada activitat o rutina dins l’aula, per la meva part jo sempre estic predisposada a ajudar-li totes les vegades que facin falta, fins arribar a aconseguir-ho. Tot això em proporciona una gran satisfacció a nivell personal. Penso què no tant sols és un repte per part de l’infant sinó també per a mi com a futura mestra.

També em considero una persona creativa, dins la poca experiència que tinc a l’hora d’organitzar situacions d’aprenentatge. Sempre que es dóna l’ocasió animo als infants a participar i col·laborar. Gaudeix veient com els infants responen, d’una manera o d’altra, a les meves propostes. Això és un fet que he anat descobrint a mesura que passaven els dies, ja que abans no ho havia practicat amb tanta continuïtat.

El que sí caldria millorar, i possiblement per manca d’experiència, seria trobar estratègies per saber canviar ràpida i adientment davant situacions poc significatives pels meus alumnes.

La segona competència que treballem té per títol “ Gestionar la progressió dels aprenentatges”, em fa pensar que debut al poc temps que porto fent les pràctiques, considero què aquest és un tema el qual no tinc prou assolit. Suposo que amb el temps i la pràctica ho aniré aprenent.

El fet d’apropar-se per part del mestre a la zona pròxima de desenvolupament, ho considero fonamental per saber fins a on poden arribar cadascuns dels nostres alumnes. Malgrat encara jo no els conegui, penso que el temps m’ajudarà a apropar-me més a ells, a mesura que els vagi coneixent individualment. Tot això també m’ajudarà a l’hora de crear nous aprenentatges, ja què penso què no tots respondran per igual.

Pel que fa referència a la tercera competència i que té per enunciat “ Elaborar i fer evolucionar dispositius de diferenciació”, crec que el fet de treballar a una aula on no hi ha infants amb mancances de necessitats d’aprenentatges, no m’ha proporcionat informació de com es poden treballar les adaptacions de les diferents activitats amb infants amb necessitats. Espero més endavant poder treballar-les , ja que tinc por de no saber com adaptar les activitats a cadascun dels infants o de no adonar-me i no detectar-ho a temps.

Sempre he tingut molt clar que el dia que sigui mestra lluitaré per una escola el més inclusiva possible, dins les meves possibilitats. Una escola on tothom aprengui de tothom i basada en principis de cooperació i solidaritat.

Quant a la quarta competència la qual té per nom “Implicar als alumnes en els seus aprenentatges”, sóc conscient que treballant amb infants d’edats tant primerenques és difícil assolir uns objectius i, per tant, uns nous aprenentatges. Sé que amb molta paciència i posant tot de la meva part es podran aconseguir algunes de les noves propostes, això si, no sempre amb tots els infants. Si no és avui, perquè tenen un mal dia o perquè no estan gaire bé, quasi segur un altra dia aconseguiran fer allò que dies endarrere era impossible. Es tracta de transmetre als infants que tots els seus nous aprenentatges  són també importants per a nosaltres , això com a conseqüència els animarà per continuar en futurs aprenentatges, a més de oferir-lis més seguretat i autonomia a l’hora de treballar-los. Penso què només el fet de proposar-me fer-ho és tot un repte.  

Pel que fa referència a la següent competència i que té per títol “Treballar en equip”, puc afirmar que des de un principi la meva tutora em va caure molt bé.

El primer dia de pràctiques li vaig fer saber que tot el que, segons ella, no fages bé m’ho comuniques tot d’una per rectificar-ho, ja que això m’ajudaria a créixer com a practicant, i ella amb tota la seva experiència i anys de mestra així ho fa. Reconec que amb aquest aspecte he estat molt afortunada, ja que des de el primer moment va sorgir molta confiança entre les dues, i això em fa sentir força bé.

Quant a la meva observació de les reunions de l’equip de mestres, encara no he tingut l’oportunitat d’assistir a cap reunió, espero fer-ho abans d’acabar les pràctiques del centre. Penso que tant amb aquesta com en qualsevol professió, s’ha de saber treballar en equip, respectant les opinions dels demés companys, col·laborant i analitzant les diferents situacions o problemes que vagin sorgint en el centre.

La sisena competència s’anomena “Participar en la gestió de l’escola”. D’aquesta competència cal dir què sempre m’he sentit disposada a donar una mà d’ajut, és a dir, a col·laborar en totes les tasques que es duen a terme dins l’aula, sempre respectant la metodologia i els principis de la meva tutora, ja què jo només em considero una practicant.

En canvi, puc afirmar que debut al poc temps què porto dins el centre encara no he tingut l’oportunitat d’assistir, com a observadora, a cap reunió de mestres del centre. Potser en aquests moments sigui prest, però m’agradaria molt el fet de poder escoltar les seves aportacions i conèixer com funcionen alguns aspectes desconeguts per mi. 

La següent competència té per nom “Informar i implicar als pares”. Des de un principi i gràcies a la meva tutora que em va presentar a tots els pares via mail abans de començar les pràctiques i després de fer-ho personalment, vaig conèixer tot d’una a tots i cadascuns dels pares i mares  dels infants. Penso que va ser per part de la meva tutora una manera molt adient d’apropar-me a ells, i d’apropar-se ells a jo.

Per altra banda malgrat encara no hagi tingut l’oportunitat d’assistir a cap reunió de pares, he observat que la meva tutora sempre va recordant als pares les rutines que es porten a l’aula i la importància que té el fet de treballar-les a casa.

Quant a la competència que té per títol “Utilitzar les noves tecnologies”, sóc conscient que tinc molt per aprendre de les noves tecnologies, ja que entre altres, pertany a una època on no vam gaudir d’aquestes eines, però penso que poc a poc em vaig posant al dia en tot allò que té a veure amb aquest món, ja que considero que avui en dia és fonamental saber defensar-se amb aquests instruments, tant a l'educació com a qualsevol altre professió.

Pel que fa referència a la competència número nou, la qual té per títol “ Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió”, em considero una persona tranquil·la, empàtica i prudent, com ja he dit abans, que lluitaré per dur a terme les cinc competències especifiques, dins les meves possibilitats, ja que considero que dels meus coneixements i ensenyançes i de la manera de transmetre-les als meus alumnes sortiran uns futurs ciutadans.

Per altra banda, a vegades, em sento indecisa, per exemple, a l’hora de sorgir un conflicte quan dos infants es barallen per aconseguir una mateixa joguina, no sé gaire bé com actuar, és llavors quan la meva tutora s’atraca i m’ajuda a sortir d’aquesta situació, sense perjudicar a cap dels infants. Sé que amb temps i observant les actuacions de la tutora puc arribar a fer-ho tota sola.

I per últim, la darrera competència s’anomena “ Organitzar la pròpia formació continua”. És ben cert que una vegada hagi acabat la carrera m’hauré d’anar reciclant, aprenent a partir de les meves pròpies experiències dins l’aula, llegint, fent cursets, etc. Es tractarà d’autoformar-me. A més a més, si aquesta autoformació es pot realitzar en comú molt millor, ja que així uns aprenem dels altres.

En el meu cas, m’agrada escoltar els consells que em dóna la meva tutora, ja què penso que ella és una vertadera professional i tinc molt encara que aprendre d’ella. Quan m’observa i em rectifica, sé que ho fa pel meu bé, com aprenent que sóc.

En aquesta entrada he treballat la competència 2.1 quan reconec i faig un anàlisi dels meus punts forts i febles. També he treballat la competència 2.5 quan parlo dels moments en què sorgeixen conflictes entre els infants i no sé gaire bé com actuar.